Pere Centelles viu un mal moment en la seua professió de periodista. Està cansat de patir les conseqüències de les retallades i els acomiadaments. Cada dia cobren menys i han de treballar més, han de fer més pàgines de tota classe. Els volen especialistes de tot: de política, de futbol, de cultura… Se sent dimissionari i demana uns dies per descansar i se’n va a casa d’unes ties fadrines molt velletes que viuen a Sueca. El descans dura el temps d’una sesta i una partida de xamelo, perquè el president Ximo Puig convoca eleccions anticipades i el director del diari el reclama. El seu amic Rafa s’instal·la a casa seua, perquè ha trencat amb la parella. I, per si no fora prou, abans de tornar a València, es troba una sorpresa en forma de cadàver en el corral de les seues ties. Resignat, es fa a la idea que s’ha submergit en una novel·la de Vázquez Montalbán. Encara com té Júlia, Raquel i els amics per continuar resistint.

En este poemario recojo todas mis vivencias, sentimientos y experiencias. A través de mis letras he intentado plasmar mi visión de la vida. Mi poesía es muy íntima y personal. Procuro utilizar un lenguaje sencillo y claro para que pueda ser entendido. Espero que el lector disfrute de mis letras.

Manel Ollé i Albiol. Biografia compartida neix a partir de les converses en què Ollé explica tant la seua obra literària com acadèmica, com la seua experiència en els camps de la reivindicació per la llengua, per la preservació del territori, per la cultura. L’assaig resultant conjuga tots aquests aspectes cercant l’equilibri entre el pensar, el sentir i el fer amb la passió d’estimar i pertànyer a un territori, d’haver conviscut amb tanta gent, que el fan sentir-se un privilegiat. Per això és compartida aquesta biografia, perquè es parla, entre altres coses, d’aquells companys de viatge que, amb la seua forma d’habitar el món, ens han fet millors o ens han mostrat alguna cosa. Hi ha el reconeixement, doncs, a aquestes vides prolífiques i amatents d’un paisatge i d’un país que mai no haurien de ser ni oblidades ni, per descomptat, menystingudes. L’eix és, sense dubte, l’escriptor ulldeconenc. Eix també des del qual s’escriu, seguint com si d’un fil es tractés la seua producció literària, i des del qual en surten mantes coses que s’han de saber per a tenir un coneixement més profund tant de l’escriptor del Montsià, com de l’home en totes les altres facetes, moltes desconegudes, importants en el seu projecte vital. Rafael Haro ens convida a compartir l’ampla mirada d’Ollé a partir de tot allò que és fruit d’una vida intensa, curiosíssima i compromesa. No hi ha cap ficció en allò que s’explica, sí un intentar transmetre les fidelitats d’Ollé envers allò que considera just, bo i bell.

La vida del canonge José Matamoros va transcórrer entre dos segles farcits de conflictes bèl·lics. Va nàixer a Alcanar (1866), quan encara eren vius els estralls de les dues primeres guerres carlistes, i va morir (1937) també al seu poble de naixement en plena guerra espanyola de 1936-1939.
Des de l?ingrés, als deu anys, al Seminari Diocesà de Tortosa, serà en aquesta ciutat ?la pàtria d?adopció, com ell mateix afirmarà? on desenvoluparà, sobretot, l?activitat religiosa, periodística i propagandística.
Home de fervent fe catòlica, nomenat canonge de la seu de Tortosa el 1908 i de fortes conviccions polítiques i de tendències filocarlistes, va implicar-se de ple en les lluites polítiques viscudes al territori del bisbat.
Degà de la premsa catòlica de Tortosa, va viure intensament la passió pel periodisme. Va crear periòdics i en d?altres va col·laborar. Hàbil amb la ploma, sovint els seus escrits no deixaven indiferent a ningú. Al setembre de 1922 fou nomenat Fill Predilecte d?Alcanar. José Matamoros Sancho, un prevere polifacètic que va saber conjugar la vida de pastor de l?Església amb la de periodista, escriptor, historiador i poeta. I és així com esdevenen indissociables dos conceptes bàsics en la vida del canonge: la religió i la pàtria.

En Una historia pintada de Benicarló, el pintor benicarlando José Domingo Bayarri Pretel ?Mingo? nos invita a subir a caballo de su delicado pincel y emprender un paseo por el Benicarló de antaño o, mejor dicho, nos invita a fer una volteta pel poble.
Las fotografías que le sirvieron de evocación e inspiración para enfrentarse al reto de pintar la cotidianidad del Benicarló antiguo, junto a los diferentes testimonios de quienes todavía recordaban calles, edificios y personajes, han atizado diariamente desde 2003 el fuego de su pasión por la pintura y por la verdad que, lejos de consumirle, le ayudaron a alumbrar esta magnífica obra.
Dejándose llevar por la emoción y por su pasión por el Benicarló vivido, por momentos el pincel le abandona para trasladar su pulso firme a la pluma con la que nos regala sus pensamientos llevados al verso, a la escritura, a la reflexión. Forma parte de su proceso creativo, de su lucha por entender, por explicar quizás lo inexplicable.
Por eso, para el pintor, esta no es la historia pintada de Benicarló, sino Una historia pintada, la suya, que quiere ser compartida, desde la generosidad y la humildad de quien se siente, más que un artista, un trabajador del pincel. Un artesano modesto que pone este libro y toda la obra pictórica que en él se recoge, de una forma totalmente altruista, a disposición de la ciudad de Benicarló.

Imagínate poder compartir tiempo y ciencia con algunas de las científicas más importantes de la historia, como Lise Meitner, Rosalind Franklin, Rita Levi-Montalcini, Marie Curie, Jane Goodall o Mildred Dresselhaus. Imagínate que te hablan de la historia del átomo, de nanotecnología y nanomedicina, del ADN y de decenas de temas científicos fascinantes. Imagínate que los principales científicos de la historia de la nanotecnología te acompañan en un recorrido por los secretos del nanomundo. ¡Imagínate que pudieras encoger tu cuerpo mil millones de veces! Imagínate un mundo reducido, un mundo tan minúsculo, donde los átomos y las moléculas son los protagonistas y donde tú tienes prácticamente su tamaño. Imagínate que existe una tecnología llamada a revolucionar el presente y el futuro a partir de la manipulación de átomos y moléculas. Una tecnología que permite construir todo tipo de materiales increíbles con propiedades fantásticas. Ahora deja de imaginar y acompaña a Berta en un viaje fantástico hacia Nanoland, donde conocerás el nanomundo, el mundo de la milmillonésima parte de un metro.

A Vilalba dels Arcs (Terra Alta), la Guerra Civil hi va arribar amb tota la seva virulència el 22 de juliol de 1936, data a partir de la qual s?inicia una espiral de violència i repressió que s?allargaria fins al 1945. Primer, a l?estiu de 1936, de la mà dels defensors de la legitimitat republicana; i després, a partir de l?abril de 1938, per part dels vencedors de la guerra i els tribunals franquistes.
Des de la teoria de l?alçament de 1936 ?que assenyala Vilalba com l?única població de les Terres de l?Ebre on hauria triomfat la rebel·lió militar? fins a la documentació del jutge especial per a Vilalba de 1943 ?l?únic cas en tot Catalunya en què les autoritats franquistes endeguen un procés per posar fre a la repressió indiscriminada?, aquest treball analitza les causes i les conseqüències d?aquella violència per tal de recuperar la memòria de les víctimes. La guerra i el franquisme van propiciar un clima en què la violència política i les revenges personals van trobar terreny adobat, fins al punt que, en alguns casos, s?arriba a desdibuixar la línia entre víctimes i botxins.

Les persones que han seguit la trajectòria de Joan són coneixedores del tema dels seus poemaris: l’amor. L’amor en tots els seus vessants i del qual, molt sovint, el poeta frueix en el marc de la natura del seu país; Natura i País que l’autor tant s’estima. Doncs, ja hem arribat al tema d’aquest tercer llibre: el seu país. Aquell on si Joan diu “bon dia” algú li contesta “bon dia” —com va dir el savi fa uns quants anys— és el tema del llibre. Aquest és el seu País. Però, el poeta ha deixat de banda l’amor? La resposta és no. L’amor ara va dedicat als pobles, a les terres, als paisatges que el poeta visita i observa atentament, com només saben fer els i les poetes.

Quan callem és un recorregut vital pels silencis que parteix del cos, la forma, i que es va endinsant en les múltiples raons que provoquen o possibiliten el silenci, en el fons. Què passa quan callem? Quin guió s’hi amaga? ¿Una història d’amor i complicitat, una història de repressions i de temors o una història de calma i retrobament? Totes tres tenen cabuda dins del poemari i també el crit que convida a trencar els silencis imposats i la pausa que convida a trobar els silencis necessaris. Parlem, doncs, d’introspecció, d’instints, de desig, de pertinença, però també d’injustícies socials, de rebel·lia col·lectiva i d’empatia.

Com diuen els Ocults hi ha vegades a sa vida que tens ganes de fugir. I és cert. Molts dels personatges que trobareu en aquestes pàgines se senten així. Per circumstàncies que no han escollit, per un neguit interior que no saben explicar d’on ve, per inquietuds que creuen incompreses… I prenen decisions: de vegades encertades; d’altres no. Però siga com siga, les afronten amb valentia i no perden l’esperança d’assolir un futur millor, ja que tenen éssers estimats que se’n preocupen i els cuiden i, sobretot, perquè disposen de milers de peces musicals que els abriguen i els enforteixen. Acompanyeu-los i escolteu les cançons, submergiu-vos en el món de la música en la nostra estimada llengua i descobriu-ne de noves. De segur que, en moltes ocasions, actuaran com a salvavides, companyes, guies o “simplement” com a diversió. Gaudiu-les amb deler!